El Consell Regulador

Organigrama i funcions

President

Sr. Joan Soler Playà

Vocals

Sr. Ramon Codina Comellas

Sr. Jesus Fonts Bosch

Sr. Jordi Crusellas Alberch

Sr. Mario Monrós Ciuró

Sr. Carles Playà Maset

Sr. Joaquim Fargas Fargas

Sr. Ramon Roqueta Sagalés

Sr. Josep Solergibert Serra

Sr. Francesc Margenat Trias

Sr. Xavier Agell Tuser

Sra. Teresa Costa Francitorra

Tècnic enòleg

Sr. Miquel Palau Núñez

Secretària del Consell Regulador,
del Comitè de Tast i de la Junta Electoral

Sra. Eva Farré Fustagueras

Comitè de Tast

Sr. Jaume Pont Alegre (coordinador)

Sra. Pilar Garcia Comas

Sr. Josep Pelegrín Comellas

Sr. Jaume Pons Zamora

Sr. Joan Sala Pellarès

Sr. Joan Francesc Baltiérrez Alier

Sr. Albert Gonzalo Dellerès
Sra. Sílvia Culell Vilanova
Sra. Anna Castillo Poza
Sra. Irene Cozas Prieto

Que el Bages és terra de vins és un fet. No està clar quan es va començar a cultivar la vinya al Bages, però l’autor del manuscrit medieval “Miracula Sancti Benedicti” interpretà que el nom de la comarca venia de Bacus, el déu pagà del vi. De Bacus vindria Bacasis i d’aquest Bages.

Els primers indicis de vinya i vi al Bages els trobem a les vil·les romanes. A la vil·la de Boades (Castellgalí) s’hi va trobar un tros de ceràmica ibero-romana dels segles II-I a.C. on hi figura una inscripció amb la paraula VINUM. També s’hi localitzaren diverses restes d’àmfores que es conserven al Museu Comarcal. El primer indici de producció de vi el trobem a La Feliua (Sant Fruitós de Bages) on es localitzà al paviment una gran pedra que va ser la base d’una antiga premsa del s. IV-V, ja al final de l’època romana. A la vil·la de Sant Amanç (Rajadell) s’hi ubiquen les restes d’unes termes que posteriorment s’havien utilitzat per elaborar-hi vi. Al mateix lloc, un dels terres de mosaic mostra uns raïms i pàmpols. Les restes d’aquest mosaic també es troben actualment al Museu Comarcal de Manresa.

La caiguda de l’imperi romà i la posterior invasió musulmana va fer que moltes terres es despoblessin.

La situació no milloraria fins al s. IX quan es va repoblar la Catalunya Central. Les primeres vinyes conreades les tenim a partir de l’any 940. A partir de la dècada del 970 la vinya es va estendre fins ocupar la meitat de les terres. El monestir de Sant Benet de Bages va jugar un paper fonamental en aquest període, la majoria de donacions documentades del dia de la consagració de l’esglèsia del monestir pertanyen a camps de vinya.

El Bages era la comarca més a l’interior de Catalunya on la vinya es cultivava i el vi s’hi elaborava bé. Així el Bages era el proveïdor de vi de les anomenades terres de muntanya, a canvi de blat i altres productes agrícoles.

L’expansió de la vinya al s. XIV va ser tan gran que es van començar a concedir privilegis proteccionistes. Per exemple, l’any 1330 Alfons IV el benigne va concedir a Santpedor el privilegi de prohibir als forasters l’entrada de vi o verema. De fet, aquest va ser el moment de màxim esplendor de la ciutat de Manresa, amb un gran creixement de la ciutat i la construcció de les seves obres principals: les noves muralles, la basílica de la Seu, les esglésies del Carme, Sant Pere Màrtir, Sant Andreu, Sant Miquel, Sant Pau, Santa Clara i Santa Llúcia, a més del canal medieval de la sèquia i els ponts de Rajadell, Vilomara i l’anomenat Pont Nou.

En aquesta època el Portal de Sobrerroca era clau per a la ciutat perquè enllaçava amb el camí que conduïa als pobles de muntanya, on es comercialitzava el vi fora de la comarca.

L’especialització vitivinícola de Manresa queda palesa en el recull de 1408, que mostra que la meitat dels ciutadans de Manresa declaraven tenir celler, tines de fusta , folladors i botes a casa.

El vi vermell era el que es feia en més volum. També era molt preuat el vi blanc. El vi bullit s’obtenia fent bullir el most per aconseguir un vi més dolç. A partir de l’any 1333 “lo mal any”, a Catalunya succeïren fam, pesta i guerres i la majoria de la gent empobrí o caigué en la misèria.

Als segles XVI i XVII el comerç del vi va esdevenir molt important, milloraren les tècniques d’elaboració i es popularitzaren els destil·lats (aiguardents).

A l’edat mitjana el vi s’elaborava a la mateixa vinya. A la zona nord de la comarca del Bages hi ha nombrosos cubs vinaris excavats a la roca. Alguns exemples els trobem a Sant Cugat del Racó (Navàs) i a Gaià. L’elboració a la vinya tenia l’avantatge de facilitar el transport, perquè era més fàcil i lleuger transportar el vi que el raïm. Els cubs comportaven problemes de seguretat i conservació, així que quan va ser possible es va anar portant la vinificació cap als masos.

Entre 1860 i 1890 el Bages va ser la comarca amb més vinya de Catalunya (fins a 27.700 hectàrees). Va ser la febre d’or de la vinya al Bages.

La vinya del Bages portava molts anys en expansió, però la plaga de la fil·loxera que va arrasar la vinya francesa a partir de 1860 va disparar la demanda de vins, va multiplicar els preus i va fer que els pagesos plantessin vinyes per tot arreu per aprofitar el moment.

Va ser quan la vinya es va enfilar per les muntanyes i en va néixer un nou paisatge estructurat en feixes de pedra seca i barraques de vinya.

D’aquesta època d’esplendor en queda el patrimoni únic de les tines a peu de vinya, una gran part dels conjunts de tines es localitzen a la vall del Flequer i la riera de Mura i Sant Esteve. Constitueixen una de les joies del patrimoni etnològic de Catalunya.

Abans de l’arribada de la fil·loxera, algunes pedregades i les plagues d’oïdi i míldiu van fer que algunes collites no fossin tant bones. El 1889 es detectà la fil·loxera per primera vegada a Navàs fins a l’any 1895 on ja afectava la totalitat de la vinya a la comarca.

La complementarietat amb el sector tèxtil va fer que moltes famílies de rabassaires poguessin resistir la plaga sense arruïnar-se. Immediatament després de la plaga es va començar amb la plantació de nous ceps amb peus americans. La prova es que al cens de 1922 el Bages registres 23.394 hectàrees de vinya. No és acceptable dir que la fil·loxera va acabar amb la tradició vitivinícola del Bages.

La vinya post-filoxèrica requeria noves feines: empeltar, ensofrar i ensulfatar. Tot plegat requeria més productes i més temps i alhora estratègies de reducció de costos i millora de la qualitat. Els pagesos es van començar a agrupar, primer per fer compres compartides i més endavant, per elaborar el vi conjuntament. Naixien així els cellers cooperatius de Sanpedor (1922), Salelles (1926) i Artés (1935).

L’abandonament de la vinya al Bages va ser progressiu entre 1925 i 1989. En el període de 1925-1950 es quan se’n van arrencar la major part a causa de les tensions entre propietaris i parcers, la Guerra civil, els alts preus del cereal i la millora del transport en camió i ferrocarril.

En el període de 1950-1975 s’abandonen les vinyes en pendent, per les dificultats de mecanitzar-les. L’any 1955 va tenir lloc una gran gelada que va arruïnar totes les collites. Molta gent en aquest període deixava la feina a la vinya per un sou estable.

Entre 1975 i 1982 la vinya segueix en davallada fins a les 500 hectàrees de 1989, que representava gairebé la desaparició de la vinya al Bages.

Varietats blanques

Picapoll blanc

Varietat tardana, de gra ovalat i pell gruixuda, que el protegeix en la seva llarga maduració. Dona vins d’acidesa mitjana que els fa molt amables i potencia la seva sensació de volum. Aromàticament revela notes cítriques, com l’aranja, l’herba aromàtica espígol i en els anys més frescos les notes florals (flor blanca com el gessamí).

Macabeu

Varietat de cicle mitjà. Aporta elegància als cupatges de la zona. Es caracteritza per les notes de fruita blanca i un aportació mitjana de grau i acidesa.

Chardonnay

Raïm primerenc, de gra esfèric petit i apinyat. Dóna vins de bona acidesa però sobretot de gran estructura en boca i molta aptitud per a l’envelliment. Destaquen les aromes de fruita fresca com la poma verda i notes de pinya americana.

Sauvignon Blanc

Raïm blanc de pell delicada. Elaborat en condicions de màxima preservació de l’oxígen revela gran potència d’aromes tropicals, maracujà i vegetals elegants com el boix. En les zones més fredes les notes minerals revelen els millors Sauvignon Blanc.

Gewürztraminer

Raïm de pell rosada tot i que se n’obté vi blanc. El mateix raïm ja revela el seu gran potencial de notes florals, rosa. Vins de mitjana estructura però de gran intensitat aromàtica en la que es troben la rosa i la fruita molt madura.

Malvasia

La malvasia és una varietat de cep blanca, encara que també n’existeix una subvarietat negra. El raïm de malvasia és menut i poc compacte. El gra és gros, tendre i ovoide, molt dolç i aromàtic.

El vi elaborat amb aquesta varietat vitícola és anomenat també malvasia, o vi de malvasia, un vi licorós blanc, dolç, olorós i d’alta graduació. A l’edat mitjana se li suposaven propietats medicinals i tòniques i apareix citat al Tirant lo Blanc.

Varietats negres

Mandó

La mandó és una varietat de raïm negre quasi oblidada que s’està recuperant satisfactòriament. Els vins elaborats amb aquesta varietat sorprenen per la seva qualitat i personalitat.

Per això, s’està realitzant un gran esforç per la seva reintroducció rescatant els pocs ceps que han sobreviscut al seu abandonament. Dóna gotims troncònics de tamany mitjà considerablement compactes. Els seus grans són petits i esfèrics arribant a la maduresa amb una tonalitat violàcia.

Sumoll

La varietat autòctona negra més conservada a la zona. De cicle mitjà, raïm gros i producció mitjana elevada. Dóna negres de poc color però molta frescor i estructura tànica, amb un estil de vins continentals (és a dir, més semblants a Pinots Noirs i Nebiolos que a varietats bordeleses).

De tanins de difícil maduració, per això de sempre s’havia considerat una bona varietat per a la obtenció de rosats.

Picapoll negre

El picapoll, o la picapolla, és una varietat de cep blanca autòctona del Pla de Bages. El raïm de cep picapoll és poc compacte, de gra menut i ovalat i de pell molt prima i tendra amb unes taques, o picades, d’on li ve el nom. És de maduració tardana.

El vi de picapoll resulta lleuger, amb una graduació i acidesa moderades, amb una aroma fruitada i d’un color groc brillant.

Garnatxa negra

Varietat de cicle mitjà, de gra gros i generalment de maduració amb poc color. Només les vinyes molt velles arriben concentrar en terrenys ben drenats i assolellats.

De gran valor per aportar sensacions de dolçor i molta frescor aromàtica (gerds i fins i tot maduixa). Maduració plena amb alt grau alcoholic i bona relació d’acidesa.

Merlot

Fora de Bordeus, les zones fredes, com el Bages és on aquesta varietat de cicle curt va a madurar ja amb els primers freds. Això li aporta molta elegància en comparació amb zones més calentes.

Sense caure en la verdor dels tanins ni en la sobremaduració aromàtica. En el terme mig hi ha les grans zones de merlots frescos, amb notes de grosella i fons de cacau.

Cabernet Sauvignon

Possiblement el raïm millor adaptat a tot el món, degut al seu cicle llarg. Les llargues maduracions a la tardor en zona freda (veremes a finals d’octubre a la nostra zona) respecten l’acidesa i el perfil varietal (cirera picota, fruita negra) permetent eliminar les seves aromes vegetals (pebrot verd) i donant cremositat als tanins que li aporten una gran estructura.

Ull de llebre

Varietat negre de gra gros, tendència a ser productiu de jove i va equilibrant a mida que envelleix, reduint la producció i millorant la seva maduració.

A la zona, aporta lleugeresa aromes florals, regalèssia i fruita vermella, que donen frescor a vins de mitja criança.

Cabernet franc

De maduració lleugerament més avançada que el Cabernet Sauvignon, tot i així varietat tardana. Tendència natural a equilibrar la producció pel deficient quallat del raïm, que redueix la càrrega de forma natural.

Dóna vins de gran estructura i color, destacant les notes de tofee sobre fruites del bosc.

Sirah

Raïm de gra gros però de gran pigmentació. Tot i tenir la pell molt delicada, les llargues maduracions fins a l’octubre respecten les característiques de Violeta i Olivada.

Aquestes aromes junt amb la gran estructura i alhora suavitat en boca la fan una varietat molt agraïda pels cupatge.

Merlot

Fora de Bordeus, les zones fredes, com el Bages és on aquesta varietat de cicle curt va a madurar ja amb els primers freds. Això li aporta molta elegància en comparació amb zones més calentes.

Sense caure en la verdor dels tanins ni en la sobremaduració aromàtica. En el terme mig hi ha les grans zones de merlots frescos, amb notes de grosella i fons de cacau.